Read untitled text version

PARCS NATURAI TE SÜDTIROL

amisc di parcs naturai südtirolesc

I descuriun i parcs naturai cun Daksy

Repartiziun Natöra y Contrada

Indesc

3 4 6 8 10 12 18 20 22 24 Oila, i à inom Daksy y i sun n tass. Saste cî ch'al é n parch natural? ´ Cô se comportunse pa ti parcs naturai? ´ Cî compic à pa i parcs naturai? ´ I curiusun tla tana dla muntagnola La storia di crëps Tiers ­ nudrimënt ­ pedies Les cater sajuns dla natöra Soluziuns Les ciases di parcs naturai te Südtirol ´

© 2007 Provinzia autonoma de Balsan Repartiziun Natöra y Contrada Ofize Parcs naturai

Idea, proiet, tesc, coordinamënt ´ Katherina Kastlunger y Gottfried Nagler Ilustraziun Siglinde Clara Simonetta Varchetta Consulënza naturalistica Alfred Gruber, Claudia Strada, Valentin Schroffenegger, Artur Kammerer, Renato Sascor, Josef Hackhofer Consulënza pedagogica Christine Kiebacher Consulënza linguistica y traduziun Magdalena Gasser ­ Ofize Chestiuns linguistiches Layout Hermann Battisti Scans y prestampa typoplus Stampa dipdruck

Oila, "Oila, i à inom Daksy y i sun n tass.

Mi corp é robust, i à iames stersces y na coda cörta. Mi mantel é grij fora por le spiné y mia pelicia spëssa é curida da polans lunc y groi. La punza y les iames é fosces. I à döes strisciores fosces che se destira dala piza dl nês c ina ia dô les pizes blanc es de mies orëdles. ´ ´ Te desses savëi, che de dé dormi te mia tana. Da sëra y de nöt indere, ài na gran büsia y i rodi incërch a me chirì val da mangé. Mi cumpagns tasc poste incuntè ti bosc de düc i parcs ´ ´ naturai de Südtirol cina al'altëza de 2000 m. ´ Este curius o curiosa de aldì inc e d'atres cosses ch'i ´ à da te cuntè? Spo arjìgnete:

i sun contënt che te t'as tut la bria da descurì i parcs naturai. Nosta Provinzia de Südtirol à dër na bela natöra de chëra ch'i messun ciarè. Porchël él ´ gnü cherié parcs naturai che à le compit de sconè la natöra. Mo i parcs naturai da susc ne basta nia y düc ´ nos messun dè nosc contribut por mantignì nostes richëzes naturales. I t'inviëii porchël de ti ciarè a chësc pic liber ´ olache te pos lì y te devertì cun jüc deboriada cun ´ Daksy, le pice tass; te impararas inc e da respetè ´ y da ti orëi bun ala natöra y al ambiënt. Bun devertimënt To assessur por l'ambiënt Michl Laimer

Un, dui, trëi y demez!"

Vì a me ciafè te internet: www.provinzia.bz.it/naturparke

3

"I depenjun chësta cherta geografica lian le dër corù cun le numer dl parch!"

I parcs naturai te Südtirol 1 Parch Natural Scilier-Ciadinac 2 Parch Natural dl Grup Texel 3 Parch Natural Pöz-Odles 4 Parch Natural Fanes-Senes-Braies 5 Parch Natural Trudner Horn 6 Parch Natural Dolomites de Sest 7 Parch Natural Rieserferner-Ahrn

8 Parch Natural Alpes de Sarntal (te progetaziun) N Parch Nazional Ju de Stilfs (en pert te Südtirol)

Saste c ch'al é n ´î parch natural?

Al é n teritore olache la natöra, l'ambiënt y la cultura vëgn sconà. Ti parcs n'él nia zëntri abità, implanc de lifc, pistes dai ´ ´ schi, y i. i. ´ C î podunse pa fà por sconè la natöra ti parcs? Cun ativitês d'educaziun ambientala y de sconanza dl teritore, cun n personal spezialisé y cun regoles de comportamënt por i vijitadus di parcs. Tan grana é pa la suraspersa di parcs naturai te Südtirol? I 7 parcs naturai deboriada fej fora plü de 126.000 hectars, chël ó dì zirca 1/5 dl teritore provinzial.

Domanda prezisa: Cun l'aiüt de tü geniturs fa n sëgn sön tüa cherta geografica olache t'abitëies o olache te passes tües vacanzes sön munt y scrî l'inom dl parch natural plü daimprò: Parch Natural .............................. .............................. ..............................

5

Cô messunse pa se comportè ti parcs naturai?

«Va a pé a ti c ´iarè ai parcs naturai! I auti y i motors incuinëia y fej n gran sciosciüre!»

«No mët sö la tënda, no passè la nöt te na roulotte o te n camper! Te pos pö dormì te na ütia de munt tl parch!»

«Tòlete indô cun tè le ciomënt! Al é da tosser por nos y por la natöra!»

«Respetëia la pêsc y le chît te nosc rëgn: ascuta i sonns y i versc dla natöra incër te ia!!»

6

«Porti respet ala natöra, no la desdrüje, ara é nosta ciasa!" ´

«Ne stè a cöie fonguns, ai é importanc por ´ l'ecosistem dl bosch!»

«Lascia döt te so post, al n'é inc e d'atri che ó ti ´ ciarè!» ´

«No fa füc ´, le bosch verd dër saurì!»

«Va do i trus che é indicà da na tofla! Insciö à vignun süa lerch!»

7

I descuriun i compic di ´ parcs naturai. I parcs...

...mantëgn la contrada coltivada dala jënt!

...scona la natöra nia incuinada!

8

...va a inrescì dô por conësce damì la natöra!

...pîta pêsc, trancuilité y liberté amesa la natöra!

...dëida capì, respetè y sconè l'ambiënt!

9

I curiusiun tla tana dla muntagnola. . .

Chê sunsi pa? I sun na muntagnola! Mia pelicia é grija-rossa, i va sön cater tozes y i à dui dënz lunc suracà. I aldi ´ y vëighi buniscimo. I pësi dai 5 ai 8 kg. I sun dër asvelta da m'un sciampè y da jì jö pert me tëgni en ecuiliber cun la coda. ´ C î mangi pa? I mangi dui iadi al dé, deboriada cun mia familia. I mangi ion de buna erba, plantes, raîsc y vigni tant n romun o l'ater. Canch'i à dër na gran fan, spo mangi cina ´ 1,5 kg d'erba al dé. A nos muntagnoles se bastel la bröma dla doman por se parè la sëi. Olà viri pa? Te m'incuntes danter i 800 y i 3000 metri d'altëza; i me stà plü saurì sura le lim dl bosch, olache l'aria é tres bela frësca. Alarm: al vëgn i nemisc! Le meder y la cornidla é i nemisc de mi pici. Le valtù y la olp indere, n'atachëia nia mâ i pici mo inc e les ´ muntagnoles adultes. Canch'i vëighi n nemich, spo ti feji sëgn a mies compagnes cun cighi stersc por ti dè le tëmp de s'ascogne tla tana plü dlungia. N sciüre lunch ó dì ch'ares é te n gran prigo; na seria de sciüri cörc ó dì che forsc éres tl ´ prigo.

La toaleta Mia pelicia é tres bela nëta, deache i me la pozenëii tres indô, sciöch'i iac. Sorëdl ti tol ´ demez i parasic. ´

La paura I sun cinamai bona da taié ia ´ l'erba y spo la lasci secé. Chësc fëgn ne vëgn nia mangé tratan l'invern, mo al vëgn adorè por arjigné na cô bela morjela y buna cialda. ´

Olâ m'ascogni pa? I ciavi fora mies tanes cun i dënz ´ y les tozes iadedô. I à tanes de segurëza, sotes apresciapüch n meter olache i m'ascogni mâ te caji de prigo. Les tanes da d'isté röia a 1,5 metri. Les tanes da d'invern po rové 7 metri sot tera y ares é granes y da stè saurì. Ares à na temperatöra de 13 °C.

10

Uh, ci c ´ ´ialt! I ne süi nia, deach'i ne n'à degönes dlandoles dal soius y porchël ciari de nia stè tl cialt. Cun 20 ´ ´ degrà (°C) me stai bele ert, i 13 °C de mia tana va bun por me. I me sta saurì sön i prà da munt olach'al é tres bel frësch.

I stlupuns Nos sun plü furbes co i igli. Denanche jì tla palsa da d'invern, stopunse pro düc i büsc de ´ nostes tanes. Chësc fajunse por se parè dai nemisc deache insciö ne poi nia s'atachè tratan che i dormiun.

Le cagadù Ince d'isté feji mi debojëgns te ´ na tana secundaria. Canch'ara é plëna, spo la curiunse pro por ch'al ne vëgnes fora degun tof!

Mia familia! Saste ch'i sta cun na familia de zirca 20 muntagnoles te na lerch che é tan grana co cater ciamps dal ´ palè! A cé dla familia él na copia de muntagnoles bele n pü vedles. Porche les atres families ne vëgnes nia te nosc teritore, sternunse incërch nostes secreziuns. Danter nos se saludunse cun de pici baji sön les massëdles.

Mi pici! I se paridlun da d'aisciöda. Do 5 edemes nasc spo da 3 a 5 de pices muntagnoles. Ares pësa incër 30 g y cun 6 edemes de vita s'infideres bele fora de tana a chirì val da mangé. Ares é dër da orëi bun canch'ares fej damat, se zanganëia y se brodora sön la cortesc.

Cô passi pa l'invern? D'invern me godi la palsa da d'invern por 5 ­7 mëisc. Mi cör bat ma 5 iadi al menüt, impede 70 iadi sciöche d'isté. Te n menüt tiri mâ 4 ­ 10 iadi le flé, impede 30 iadi. Tratan ch'i dormi adori sö le grass ch'i à tut sö tratan i mëisc da d'isté. Vigni döes edemes me descëdi por jì «te cagadù» te na tana dlungia.

11

La storia di crëps

I crëps formà da pera da plom y da granit = crëps cristalins

A

´ I crëps é nasciüs dan da cënc y milesc d'agn tl mer, söla tera frëma y tles stües dla tera.

A

Valgönes perts di crëps cristalins é gnüdes fraciades adöm y trasformades cun na gran presciun y sot a temperatöres dër altes. Chisc prozesc à portè pro ala formaziun dla pera da plom.

B

C

Te Südtirol él trëi sorts de crëps, che é formà da sasc desvalis:

12

Chilometri sot la suraspersa s'à la tera scialdè tan, che la pera à metü man da se delighé.

Le crëp lüje lorënt ­ le magma ­ é trafogné jö sot o ince sö suraìa. ´

Tl vënter dla tera à le magma bel plan metü man da se desfridé y da s'indurì forman insciö le granit. L'ega y la dlacia che à laurè y slavatè, à descurì y fat gnì a löm le granit forman insciö le grup di Rieserferner.

13

La storia di crëps

B

Les crëpes dla munt mesana y dles planöres altes de porfir de cuarz de Südtirol = pera vulcanica La pera de c ´ialc dles Dolomites y dla Mendola

Les Dolomites é gnüdes formades da de gragn müdli de corai che ê cercenà da n mer tropical. La maiù pert dles Dolomites ch'i odun al dedaincö é resc de chisc ´ crëps de corai.

C

La gran plata de profir de cuarz de Südtirol y la pera dl crëp mesan é gnüdes formades da eruziuns vulcaniches. La lava che é gnüda spodada fora s'à indurì sön la suraspersa dla tera.

14

´ Ciamò al dedaincö incontunse corëc tles ´ Dolomites, resc petrificà de plantes y tiers ´ morc deache le mer s'à arbassè y insciö ´ s'ài trasformè te cialc. ´

I crëps crësc (les faldes alpines)

Na sort de dinosaur à lascè sües pedies tl paltan morjel.

Dan da 80 miliuns d'agn, tles stües dla tera, à forzes invisibles metü man da spostè, lobrì, avërje sö y da parè jö de gran plates de pera. Insciö s'à formè les Alpes.

15

La storia di crëps

I crëps ciafa süa forma

Öna de chëstes forzes ê i rüsc che â metü man da ciavè, da roncé, da desfà, da rogore jö sotite, da trasportè material modelan insciö les crestes y les valades di crëps. Mo tratan che i crëps s'inalzâ, à les forzes naturales metü man da rafè tla pera. Zënza chësta erujiun ess les Alpes arjunt l'altëza dl Himalaya.

Dan da dui miliuns d'agn, s'à la tera desfridé. La nëi é restada ia por tera, s'amudlan sot forma de nëi y de dlacia. Tles Alpes s'à formè de gran dlacià. Mâ les pizes plü altes ciarâ fora ´ dala cutra spëssa de dlacia.

16

Mo sorëdl ê aparì y i dlacià â metü man da delighé. Mâ plü chi plü alalt é romagnüs. L'ega dla dlacia deligada à formè rüsc che à menè le giarun plü fin jö tles vals.

I dlacià splanâ, aspizâ y atornâ munts y vals. Ai lasciâ indô parëis ërc y plac. La pert olache i dlacià ´ ´ se röia, les lënghes, á menè demez le giarun.

Valgügn de chisc rüsc é gnüs archità dal giarun y da de gragn sasc. Al s'à formè lec, sciöche por ejëmpl le lech de Toblach y chël de Braies.

Canche le tlima é indô gnü plü cialt, ´ él chersciü plantes, che à metü man da curì le terac cun na cortesc ordiënta.

Insciö à vigni crëp ciafè süa forma, y gnanca un ne ti somëia al ater. Düc ´ po impò osservè i fenomenns che à cherié i crëps: tremoroc, temporai, inondaziuns, frëines, roes y lovines müda l'aspet di crëps.Tröpes de chëstes mudaziuns va tan plan ch'an ne s'intënn gnanca.

17

Tiers­nudrimënt ­pedies

Iö mangi bromores, früc, snec, romuns, insëc, üs de vicì y ´ ´ ´ î mangia pa mi amisc? sorüces! C Y cares é pa les pedies ch'ai lascia indô canch'ai va a pé? Liëia vigni tier cun so nudrimënt y cun süa pedia! Canche t'ess alaleria, spo ciara sce te vëighes val pedia y prô da ´ ciafè fora de ci tier ch'ara podess ester ... ´

A

B

C

1

2

3

a

b

c

18

D

E

F

4

5

6

d

e

f

19

Les cater sajuns dla natöra

L'aisciöda

L'isté

20

Mët averda ai mudamënc tla natöra tratan les cater sajuns! A plata 20 ciafeste les soluziuns! ´ Tratan l'ann, prô da osservè la natöra incër tè ia y da ciafè fora ci che s'á mudé! ´ L'altonn

L'invern

21

Soluziuns

Les cater sajuns dla natöra

L'aisciöda: 1. Al spizora la odlina di lêrsc. 2. Le manëster mëna fora les prömes fëies. 3. Ti prà crëscel les prömes fires d'erba. 4. Les pizes di crëps é ciamò scialdi corides de nëi. ´ I tiers: Les vindunderes vëgn indô adalerch (5). I ciamurc pascentëia cun sü pici, nasciüs dan da püch (6). Le ial de munt fej parüda por trà adalerch les iarines (7). Le sporvel ciara cun edl fit dal aier jö sön i pici ´ tiers rosianc (8). Les sorüces cöcenes é al prigo dl sporvel (9). Le merl ´ dala colîra chir insëc (10); le flinch s'à lascè jö sön na rama de n ´ manëster (11); L'isté: 1. L'odlina di lêrsc ciafa n bel corù vërt sterch. 2. Le manëster florësc. 3. I prà é corîs cun ciüfs de vigni corù. 4. La nëi s'à delighé ince sön les pizes di crëps. ´ Tröc tiers s'arjigna oramai ca al invern: le rehl te süa iesta rossa (6), la ´ eghedecs de munt (7); la bisca dala crusc (8), i paôi (9); le bechincrusc (10); le valtù (11); le pîch vërt (12); l'arpizarin di lëgns (13); le flinch (14); le prispolun (15); L'altonn: 1. L'odlina di lêrsc s'intënsc a ghel-or. 2. Le pomacian dl manëster madurësc y les fëies devënta gheles. ´ 3. I prà é oramai bludri. 4. Sön les pizes di crëps arsiaral l'invern plü adora. I tiers s'arjigna al invern che é oramai chilò: le rehl tira ia les ultimes fires d'erba (5). La schirata ascogn le proviant por l'invern (6). Le tass s'arjigna ala palsa da d'invern (7). La picia belora à ciamò indôs süa ´ mantelina da d'isté (8). La cornidla jora incërch (9). Le calander bocolëia n snech (10). Le merl ne chir nia d'ater plü co pomacian (11). ´ L'invern 1. I lêrsc é bludri. 2. Ince le manëster à feter pordü dötes les fëies. ´ 3. Na cutra blancia y morjela de nëi cür i prà y la contrada. ´ 4. Les pizes dles munts é sblancojades de nëi. I tiers s'à apassenè al invern: la belora à la pelicia da d'invern (5). La iarina blancia de munt à oramai les plömes blances (6). I rehli se ´ mascherëia cun le corù blanch dla nëi (7). Le ciamurc à deperpo na pelicia spëssa scöra (8). La mosena (9) y la mosena dala züfa (10) passa l'invern sön munt. L'agaciun da sas vëgn jö plü albas (11). Le pich muradù é n bun arpizadù (12).

22

L'aisciöda

4 5

1 8

Tiers ­ nudrimënt ­ pedies I dër lians:

11

6 7 9

3 2

A

4

b

10

L'isté

B

4 12 10 15 5 3 6 2 1 11

6

a

13

C

5

c

7 14

9 8

L'altonn

D

4 6 1 9

3

d

5 3 7 8

2 11

E

2

f

10

L'invern

F

1 4

1

e

12

8 3

9

2

10 11 6 5

7

23

Les c iases di ´ parcs naturai te Südtirol:

N parch natural en miniatöra? Jì te na ciasa dl parch natural n'é dessigü ne nia sciöche jì a fà na ´ escursciun te n parch natural. Les esposiziuns y les informaziuns ch'an ciafa te chisc zëntri nes arjigna ca a na esperiënza direta tl parch. Tematiches sciöche i tiers, les plantes y la geologia, mo ince la cultura ´ dles popolaziuns locales, desleria nostes conescënzes. I zëntri nes insëgna de jì a ti ciarè a n parch respetan les regoles scrites dant. ´ Les ciases de vijita pîta na sfilza de iniziatives y de manifestaziuns. ´ Te Südtirol podëise jì a ti ciarè a 6 ciases di parcs naturai, la setima ´ ´ ciasa é tl gnì fata sö. ´ ´ Ciases di parcs naturai: · Fanes-Senes-Braies, a Al Plan de Mareo: tel. 0474-506120 · Dolomites de Sest, a Toblach: tel. 0475-973017 · Rieserferner-Ahrn, a Türesc: tel. 0474-677546 · Scilier-Ciadinac, a Tiers: tel. 0471-642196 · Trudner Horn, a Truden: tel. 0471-869247 · Grup Texel, a Naturns: tel. 0473-668201 · Pöz-Odles, te Funes: en construziun Al Plan Va a ti dè na odlada ales c ´iases di parcs naturai, cöi adöm sü adesifs y completëia mia figöra! Toblach

Naturns

Truden

Tiers

Türesc

Information

untitled

24 pages

Report File (DMCA)

Our content is added by our users. We aim to remove reported files within 1 working day. Please use this link to notify us:

Report this file as copyright or inappropriate

953837